Sinergies, col·laboracions, aprenentatges…
Sense voler descobrir la sopa d’all, un dels grans avantatges del nostre dia a dia, de l’abast de les xarxes socials i de la velocitat i la proximitat de la informació (que ens han modificat la manera de viure, entendre, pensar, relacionar, escriure, estimar, aprendre…) són les sinergies que pots establir en un tres i no res. Sense quasi ni adonar-te’n mentre tafaneges alguna aplicació retrobes o
Comiats…
Transportem-nos un instant: últimes setmanes de curs a l’escola. Una classe de P4. La rotllana d’alumnes i la mestra parlant sobre que ens agradaria fer aquestes vacances. Un alumne em diu: “jo construiré un coet per anar a veure el meu avi que els meus pares m’han dit que ha marxat al cel i no li he pogut dir adéu…” De sobte una ràpida seqüència de records
Pares i avis, els súper herois moderns!
A vegades ens preguntem qui som… Persones, pares, avis, executors, reguladors, fulls de logística, taxistes, meitat d’una parella, fills, germans, tiets, professionals, esportistes, cuiners, educadors… Tot en un?!? Els rols familiars han anat canviant i en els últims anys més vertiginosament, sense quasi ni temps per respirar ni adaptar-nos-hi. No fa tant de les famílies extenses compartint casa, on les dones tenien el rol de cuidadores de
Educa emocionant i emociona’t educant!
Diumenge al matí. Fa sol de nou. Ens despertem amb il·lusió perquè avui farem quelcom d’especial: anirem a teatre! I hi anirem molt ben acompanyats. Esmorzem amb un munt de preguntes sobre el teatre on anirem i l’obra que veurem. Costa fer-los entendre que hem de ser pacients i esperar a ser allà per descobrir-ho. Però és el què passa amb els infants, ja voldrien ser-hi! Ja
La nostra nova companya es diu por…
I de sobte entrem en el món dels contes infantils i algun nen ens diu: “jo no vull que vingui la bruixa i ens mengi…” I esdevenim conscients de quan cruels i incomprensibles pels nens poden ser algunes històries. I alguna vegada es desencadena el concepte por o la sensació del mateix. Mare, em demana la meva filla de 3 anys: Què és la por?!?! I en parlem
Jugant s’aprèn a viure!
Jugar vol dir gaudir, experimentar, compartir, llibertat, aprendre, créixer, esforç, compromís… Però per jugar no calen joguines. Per jugar només cal temps. El joc desenvolupa diferents àrees de la persona: l’emocional, la social, la cultural, la intel·lectual, la física, la motriu i la creativa. I totes juntes són la nostra harmonia. Però quan arriben aquestes festes comencem a fer llistes de regals i a buscar com quadrar els pressupostos
Autonomia al poder!
Hem de tenir molt present que els pares tenim intencionalitat educativa des del minut 1. Som sempre models per als nostres fills. Per tant una relació de qualitat amb els nostres fills implica: respecte, confiança, afecte, amabilitat, temps d’escolta activa, empatia, positivitat i molta generositat. En altres paraules, fomentar la comunicació, donar alternatives i desenvolupar l’empatia. D’altra banda, treballant aquests tres aspectes ajudem a construir la identitat
Educar en positiu: frases per trobar la calma…
Tots els infants d’una manera o altra, en algun moment, pateixen ansietat. Com a pares podem fer servir aquestes simples frases per ajudar als nostres fills a identificar, acceptar i treballar aquests moments d’ansietat. “Pots dibuixar-ho?” Dibuixar o pintar sobre l’ansietat dóna als infants una sortida als seus sentiments quan no poden fer servir les seves paraules. “T’estimo. Et protegeixo.” L’ansietat fa sentir al nen que està en
