Diumenge al matí. Fa sol de nou. Ens despertem amb il·lusió perquè avui farem quelcom d’especial: anirem a teatre! I hi anirem molt ben acompanyats. Esmorzem amb un munt de preguntes sobre el teatre on anirem i l’obra que veurem. Costa fer-los entendre que hem de ser pacients i esperar a ser allà per descobrir-ho. Però és el què passa amb els infants, ja voldrien ser-hi!

Ja som dins, el teatre ple i s’apaguen els focus… Escenografia senzilla però preciosa. Personatges de titelles que fan venir ganes d’abraçar-los. Història amb valors i somriures. El temps passa volant… Però no ens cal res més. Temps junts. Cultura i teatre familiar. Valors com la llibertat i el compartir i l’ajudar-nos i el perseguir els nostres somnis. Valors absorbits mentre ens acompanya la música, sense quasi ni ser-ne conscients. Perquè les emocions eduquen i eduquem quan ens emocionem.

Aplaudiments. Portes obertes. Hem de marxar però… “mare deixa’ns acomiadar-nos de les titelles si us plau” i ens acostem a l’escenari. I ens les voldríem emportar a casa si poguéssim… I mentre tornem, recordo mentre veig als meus fills contents parlant de volar lluny, quan de petita l’àvia em portava al teatre i era jo la que m’emocionava. Per passar temps amb ella i per la capbussada emocionant en l’obra o el concert o el ballet… Perquè abans com ara són les emocions les què ens transformen.

Cultura. Teatre. Emocions. Somnis. Llibertat. Aprenentatges… Tot en un matí de diumenge escalfat pel sol i la bona companyia. Educa emocionant i emociona’t educant.