Frustrar-se o no frustrar-se?

Aquesta és la qüestió. En la societat actual de la immediatesa semblaria impossible…
Però si eduquem en positiu i des de la consciència frustrar-se és un aprenentatge vital i molt necessari.

Aquestes són reflexions prèvies per acompanyar als nostres fill@s en l’aprenentatge de la frustració:

• L’actitud positiva dels p(m)ares a l’hora d’afrontar les situacions adverses és el millor exemple perquè els fill@s aprenguin a solucionar els problemes.
• És important ensenyar a l’infant que és necessari esforçar-se. Així aprendrà que l’esforç és, en moltes ocasions, la millor via per resoldre alguns dels fracassos.
• Deixar que assoleixi els reptes per si mateix@, perquè pugui equivocar-se i aprendre dels seus errors i per tant saber com enfrontar-se al fracàs.
• Les situacions frustrants deriven, sovint, en enrabiades. Si cedim davant d’elles, el nen@ aprendrà que aquesta és la forma més efectiva de resoldre els problemes.
• Marcar objectius realistes segons la seva edat o maduresa.
• La perseverança és essencial per superar situacions adverses. Si aprenem que amb la constància podem solucionar molts problemes, sabrem controlar la frustració en altres ocasions.

I què podem fer quan ja hi som pel tros…:

1. Identificar el sentiment de frustració quan aparegui.
2. Ensenyar quan i com hem de demanar ajuda. Ensenyar al nen a intentar trobar una solució ell primer.
3. Reforçar en positiu les accions apropiades. Elogiar quan es retardi la ira o quan aconsegueixi emprar una estratègia adequada.
4. Modificar el camí fins a la tasca. Ensenyar-li una forma alternativa d’assolir els seus objectius.

Recordem que la frustració forma part de la vida. No esperem a que siguin adults i els passi per sobre. Es pot aprendre a gestionar-la i superar-la molt abans. I aprendre a tolerar la frustració fa més fàcil que ens enfrontem amb èxit a tot. Per això, com més aviat ens hi posem, molt millor.

Yes, you can!