Educar en i amb calma
En el món de les presses, en el món de la immediatesa, del era per ahir, de l’ara i l’aquí, on els dispositius ja es construeixen per durar poc, on estar a l’última de tot i tothom és quasi obligat, on les tendències no duren un sospir
Corresponsabilitat
Coneixes el terme corresponsabilitat? I el de corresponsabilitat parental? Quantes d’aquestes preguntes pots contestar? Però quantes has de rumiar-les? I de quantes desconeixes la resposta? Saps quin és el proper dia que tenen pediatre els teus fills? És una revisió o bé són vacunes? Saps si ja han fet la revisió al dentista? O a l’oftalmòleg? Saps quan heu de tornar-hi? Has pensat ja en les extraescolars
Et penso cada dia
"Estimada Maria, Et penso cada dia. Et tinc molt present. Parlo de tu. En veu alta. Fa temps que ja puc fer-ho amb més serenor encara que m'entristeixi igual. Però parlo de tu sense vergonya. De fet, fa pocs dies, ha fet 12 anys que et vaig parir. Però vas néixer sense batec. Al nostre voltant un equipàs de professionals pendents i generoses que van procurar ser
Com podem inspirar als nostres fills?
Esmorzant en un dels meus llocs preferits, una mare em deia: “Txell als pares d’adolescents també ens cal molt d’acompanyament…” Cert, i tant! I de fet, quan no ens cal acompanyament als pares?! I de fet, com podem inspirar als nostres fills? Són tantes les etapes que passem, pares i fills, famílies, tan ràpides a vegades, tan intenses també
Famílies conscients. Una oportunitat real.
Aquesta pandèmia ens han portat molts canvis. La normalitat que coneixíem ja no existeix. Possiblement perquè no funcionava en molts sentits. Hem d’acceptar que cal recomençar. Ho podem fer millor. Molt millor. En molts sentits. En família i en educació també. Avui us convido a repensar com eduquem, com som com a persones, com a pares, com a mares i també com a famílies. A ser-ne
Els teus fills t’estan mirant
Si hi ha una cosa que les dones estem molt ben entrenades a fer és posar les necessitats dels altres per davant de les nostres. Ens han ensenyat, inculcat i exigit a ser bones filles, bones germanes, bones parelles, bones mares
Sou els seus campions
Què els passa als adults? Què els passa sobretot als pares i mares? En quin moment van començar a dubtar del seu criteri? A dubtar del seu sentit comú? A dubtar dels seus coneixements? De les seves responsabilitats? Per què posen per davant l’amiguisme enlloc de la criança? Han perdut de vista el concepte drets i deures del p(m)are? Què és tota aquesta confusió de rols?!?!
El temps no és excusa
Segur que en algun moment heu pensat: els nens d’avui en dia estan sobre-estimulats i/o sobre-regalats amb coses materials. I és cert. És evident i extens. I sovint, el comentari que més sento per justificar-ho és: no tinc temps. Però el temps no és excusa. Creiem que aquesta sobre-dimensió material pot ser el substitut dels aspectes realment fonamentals en el creixement dels nostres infants. I els aspectes
