Si hi ha una cosa que les dones estem molt ben entrenades a fer és posar les necessitats dels altres per davant de les nostres. Ens han ensenyat, inculcat i exigit a ser bones filles, bones germanes, bones parelles, bones mares…

Quan més posem als altres i a les seves necessitats per davant de les nostres, més valor creiem que tenim. Més valuoses pensem que som. Perquè ens han educat en aquest paradigma.

Jo encara estic aprenent a posar-me al davant. He de repetir-me sovint que sóc la persona més important de la meva vida. I tot i això, he de mantenir a ratlla el sentiment de culpa perquè a les dones se’ns ha educat principalment per servir als altres.

És el moment de seguir trencant aquest paradigma. Ens hem d’estimar completament i en primer lloc. Sense vergonya. Sense culpa. Sense complexes. Perquè quan més ens estimem, més estem educant als nostres fills i filles a valorar-se i a estimar-se. És vital per a les nostres filles, veure’ns com a mares, però també com a dones i persones que ens autovaloren, que ens honorem i que celebrem la nostra autonomia. Que gaudim dels nostres assoliments i que no tenim por de fer-ho. Que apart de pensar en els altres també sabem pensar en nosaltres mateixes i buscar l’equilibri necessari.

Mares, tot comença en nosaltres. Com ens tractem a nosaltres mateixes és com ensenyem a les nostres filles i als nostres fills a tractar-se i relacionar-se amb els altres. Comencem avui. Comencem ara. Comencem a posar-nos les primeres i a posar-nos al millor lloc de la taula.

Sabeu per què???

Perquè t’ho mereixes. Perquè és el teu moment per reclamar i deixar clar el teu valor. Però sobretot, perquè els teus fills t’estan mirant.