Segur que en algun moment heu pensat: els nens d’avui en dia estan sobre-estimulats i/o sobre-regalats amb coses materials. I és cert. És evident i extens. I sovint, el comentari que més sento per justificar-ho és: no tinc temps. Però el temps no és excusa.

Creiem que aquesta sobre-dimensió material pot ser el substitut dels aspectes realment fonamentals en el creixement dels nostres infants. I els aspectes realment fonamentals són:

1. Pares i mares emocionalment disponibles.
2. Normes i límits educatius coherents.
3. Promocionar responsabilitats i autonomia.
4. Hàbits de son i alimentació sans i adients.
5. Joc i lleure compartit a l’aire lliure i en família.
6. Fomentar les habilitats socials.

I sovint, el comentari que més sento és: no tinc temps. No arribo a tot. No me da la vida. I aquesta falta de temps la suplim amb:

• Pares i mares distrets amb el món digital.
• Famílies permissives que accepten que els infants marquin les normes.
• Fomentar la gratificació instantània i acceptar la manca d’esforç.
• Manca d’hores de son i viure amb una dieta desequilibrada.
• Sobre-estimulació i mainaderes digitals, en un estil de vida sedentari però sense avorriment.

I per això avui us voldria animar a autocontestar-vos algunes preguntes que potser us fan de guia:

Primera: Qui tria a què dedica el seu temps?

Segona: Qui va dir que tenir fills no necessitaria dedicació?

Tercera: Amb qui podeu fer equip per trobar temps?

Quarta: Qui ha de ser el capità del vostre projecte familiar?

Cinquena: Què és important, el què necessiten els infants o el què volen?

I última: Qui és exemple de convivència i connexió emocional pels nostres fills?

Segur que pots contestar totes aquestes preguntes ràpidament. També potser que et faci mandra repensar el teu model familiar o vital??? Ets un pare o mare automàtic i et costa replantejar-t’ho? Doncs espolsat la mandra perquè, de fet, contestant aquestes preguntes ja ho has repensat. És només una qüestió de voluntat.

Rectificar aquesta deriva encara és possible! Només hem de retrobar alguns bàsics que en el fons ja coneixem. I només depèn de nosaltres, els adults referents. No depèn del temps. En absolut és cosa del temps. El temps no és excusa!