Es busquen SUPER MARES, SUPER DONES, SUPER COMPANYES, SUPER EN FORMA, SUPER PROFESSIONALS, SUPER TOT… I no existeixen! No, ni tan sols quan ho intentem amb totes les nostres forces i voluntat.

Quan la son, el cansament, les males nits i els dies dolents parlen per tu. I quan en acabar el dia, amb els nens ja a dormir, seus sola i en silenci a respirar profund mentre alguna llàgrima, potser, apresta per sortir. Aclaparada i esgotada i sentint-te culpable. Culpable per no ser la SUPER dona, companya i mare modèlica i feliç, amb infinita paciència, nens educadíssims, temps per tot i tothom, i d’aspecte impol·lut i cuidat. Culpable per no ser la SUPER professional, triomfadora i realitzada que fa jornades senceres com tots. Cansada. Així et sents.

Vivim en un sense parar des del primer peu a terra, les mil coses que ja deixem fetes abans de sortir de casa amb previsió, portar tothom a l’hora i al seu lloc, arribar nosaltres també puntuals a arreu, aprofitant qualsevol forat per fer la compra, anar al pediatre o dentista, continuant amb les extraescolars, els deures, que mengin bé i sa i equilibrat, que aprenguin bons hàbits d’higiene, valors de convivència, autonomia, etc, i quan finalment el temps s’atura i la casa és en silenci… Et sembla poc tot el què has fet o penses en tot el què encara et queda per fer. I abans d’anar al llit et mires al mirall i no estàs somrient… Mala mare. Així et sents.

Perquè alguns van decidir, fa molt, que hem de donar-ho tot de sí. I perquè nosaltres, que volem igualtat en tot i arribar a tot, també ens sentim SUPER dones… I ho som, sens dubte. Però cada cosa al seu temps. Perquè quan et passes el dia corrent darrere de tot i tens la sensació de no haver atrapat res bé, hauríem de parar, respirar i replantejar.

Estàs frustrada, trista, esgotada, i mires i només veus la mala mare, sense paciència, tot el dia lluitant o enfadada. La mala mare…

Estàs frustrada, trista, esgotada, i mires i només veus la casa que cau a sobre, perquè la feina de casa no s’acaba mai. La mala mare…

Estàs frustrada, trista, esgotada, i mires i només veus que potser seria millor treballar fora de casa, i aportar més a l’economia familiar. La mala companya…

No ets una mala mare, ni una mala companya, ni una mala professional, només una dona cansada.

Només et cal deixar anar pes. No cal ser la mare, dona, companya o professional perfecta. Només cal ser la mare dels teus fills. Ser tu mateixa. Ser la companya del teu company. Respira, els teus t’estimen per com ets, no per com s’espera o s’imposa que siguis.

Mira als teus, són aquí, feliços. No ho oblidis: ho fas SUPER BÉ!