Visca la revolució emocional i social
Què tenen en comú tots els infants?!? Tot i la diversitat cultural i d’origen o el context que els envolta: les emocions. Totes les emocions.
Per què són més importants les mates o les llengües que les matèries artístiques o culturals?! Perquè jerarquitzem els aprenentatges si cada infant és diferent?
Estem formant màquines de calcular i/o d’escriure, estem formant artistes, potser futbolistes, o individus dependents de la immediatesa i de les pantalles? Volem formar persones? Bona gent?
Volem preparar als infants només pel mercat laboral?!? Què és més important a casa: les bones notes? Els valors? La cultura? Les persones que ens envolten? Quanta estona dediquem a acompanyar els nostres fills en el seu camí?!?
Quina part dels programes educatius de les escoles es dedica a l’ètica? I al desenvolupament cognitiu? I al intel·lectual? I al social? I a l’emocional?!? Quan la societat fomenta i premia la competitivitat, hi ha molts pares que pateixen perquè si els seus fills són justos seran més vulnerables…
Ens inunden les preguntes i no ens agraden algunes de les respostes. Però el fet és que totes ens porten a la mateixa reflexió: cal incloure, fomentar, motivar, insistir i desenvolupar l’aprenentatge social i emocional a casa i a les aules. Hem de fer-ho sistemàticament (educant les emocions) i sempre en equip (família & escola & societat).
Des de Educare us proposem quines habilitats us poden ajudar a adults i infants amb l’aprenentatge emocional i social:
- Identificar les emocions (les pròpies i les dels altres).
- Reconèixer l’expressió emocional com una oportunitat per aprendre i connectar.
- Escoltar amb empatia i validar els sentiments (propis i dels altres).
- Descriure les emocions amb paraules.
- Ajudar a descobrir maneres de gestionar i/o solucionar les emocions i situacions que ens costen.
Ens cal una revolució emocional i social, a casa i a l’escola.
Visca l’aprenentatge emocional i social!
