Néixer nena
Hem passat el 8M… dia reivindicatiu, per visibilitzar, de fer balanç, de queixar-se, de fer soroll mediàtic i polític, de manifestar-se, de posar-se de lila, d’explicar què és el feminisme…
- Però, què podem seguir fent nosaltres cada dia de la resta de l’any?
- Com podem generar igualtat per a tot@s sempre?
- Com ho fem perquè néixer nena no condicioni?
- Com podem la família educar per a les persones i no els gèneres?
Primera resposta: no podem, nosaltres ja hem crescut així, tot el nostre entorn cultural, social, estètic, sexual, arquitectònic, educatiu… ja és així. Quina mandra lluitar contra el sistema o anar contracorrent…
Us convido si us plau a sortir de la vostra zona de confort. Mira el teu fill:
- esteu a taula sopant, tranquils, té pocs anys, sembla que no s’adona de tot… i ara el teu fill ja té 15 anys i ha violat una noia, en manada. O és la teva filla la violada…
- Creus que a tu això no et pot passar? Creus que en el teu entorn això no passa?
Els nostres fills i filles ens veuen, ens miren i ens escolten des del primer minut. A nosaltres i a tot el seu entorn, avis, tiets, mestres, amics, etc. És responsabilitat de tots revisar què diem i com ho diem, quines bromes fem, quines reflexions o crítiques, en quin moment les fem i en quin to. No si val disculpar-ho perquè l’avi és molt gran o el pare no s’hi fixa perquè ha crescut escoltant això o la mare ho accepta i mirar cap a una altra banda…
Cal que l’educació per a la igualtat comenci a casa, des del primer instant, amb petits gests. Revisant i canviant expressions o fets que ens semblen normals però que emmascaren estereotips i prejudicis de gènere. Deixant de fer bromes o critiques sobre com vesteixen, parlen, es mouen, deixant de preguntar si ja tenen novio, deixant de posar etiquetes. No neixen només nenes, neixen persones.
Yes we can!
